Situat a quatre quilòmetres de Maó, és un dels poblats prehistòrics més importants de Menorca, on van poder viure prop de cent persones durant la seva
època de major esplendor al segle III aC, conservant en el seu interior alguns
monuments construïts al voltant del 1300 a.C.
Els nombrosos restes de ceràmica i estructures arquitectòniques, trobats durant les excavacions del recinte, indiquen que el poblat va estar ocupat per una comunitat de pastors i agricultors, des de la segona meitat del tercer mil · lenni a.C. fins l'any 123 a.C. que va ser l'any de la conquesta de l'illa pels romans. A partir d'aquí, el poblat va entrar en decadència, encara que va continuar habitat fins a l'expulsió dels musulmans al segle XIII. Entre els segles IV i II a.C. els comerciants púnics d'Eivissa van distribuir tot tipus de productes entre les comunitats talaiòtiques.
Els nombrosos restes de ceràmica i estructures arquitectòniques, trobats durant les excavacions del recinte, indiquen que el poblat va estar ocupat per una comunitat de pastors i agricultors, des de la segona meitat del tercer mil · lenni a.C. fins l'any 123 a.C. que va ser l'any de la conquesta de l'illa pels romans. A partir d'aquí, el poblat va entrar en decadència, encara que va continuar habitat fins a l'expulsió dels musulmans al segle XIII. Entre els segles IV i II a.C. els comerciants púnics d'Eivissa van distribuir tot tipus de productes entre les comunitats talaiòtiques.
